Rodoreda

• Subgènere, corrent, model de l’obra

  Narrativa de postguerra, pertany a la narrativa psicològica: es basa en l’exploració del món psíquic del personatge. Aquesta presenta visió subjectiva de la realitat, que s’oposa a la narrativa realista. En aquestes obres, es creen personatges i temps narratius que no s’identifiquen amb cap real. A més, aquest subgènere naix a partir dels corrents psicològics de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, causant per primera vegada l’estudi del subconscient humà. Alguns autors que destaquen són James Joyce amb l’obra Ulisses i Virginia Woolf amb l’obra Orlando.
• Context històric i cultural

  Se situa durant la dictadura franquista, instaurada després de la Guerra Civil. En aquest període es produeix la pèrdua de les llibertats democràtiques i la persecució i censura del català. Això va provocar l’exili interior o exterior dels autors i desintegració del circuit literari en català. Durant la dècada dels 40 hi ha una màxima persecució, però a la dècada dels 50 es permeten premis literaris, augmenta la tolerància. Finalment, final de la dictadura, publicació de La Plaça del Diamant, apareixen moviments reivindicatius, es consolida el mercat literari.
• Característiques del gènere narratiu, context de l’obra

  Postguerra, la narrativa presenta dificultats de difusió degut a la prohibició de publicacions en català, censura, falta d’editorials i de públic lector. També es va produir la falta de recuperació real del gènere per l’absència de models i referents a la nostra cultura, les tendències europees arriben difícilment. Temes oscil·len entre el realisme, tractant la denúncia de la pobresa i de l’exili, i la fugida a mons onírics a causa de la lletja realitat. La poesia era més fàcil de difondre, el teatre presentava més dificultats.
• Obra dins de trajectòria

  La producció té 3 etapes, començant per joventut fins als anys 30, no presenta massa qualitat literària i publica la primera versió d’Aloma. Després, l’etapa de maduresa: exili i el creixement en la seua tècnica literària, assolint la qualitat com a escriptora i tractant la narrativa psicològica. Obres com Vint-i-dos contes, La Plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies. Finalment, darrers anys, publica Mirall trencat, que presenta un canvi de tècnica per l’ús de la 3º persona i molts personatges; Quanta, quanta guerra i La mort i la primavera.
• Autors i autores = context:

  Destaca valencià Enric Valor, va investigar i reinventar els contes tradicionals en Rondalles valencianes, autor del treball lingüístic La flexió verbal. Narrador: destaca amb L’ambició d’Aleix, hereva del realisme del s. XIX, i la trilogia “Cicle de Cassana”. Mèrit d’escriure sense barbarismes, model de correcció lingüística. També destaquen Llorenç Villalonga, autor mallorquí amb influències de la narrativa psicològica en Bearn o la sala de les nines; i el català Pere Calders, que reivindica la imaginació i la inversemblança, Cròniques de la veritat oculta.
• Autors posterioritat al context:

  Català Quim Monzó dins del textualisme, s’oposa a la narrativa psicològica, minimitza la història amb una focalització en l’acte narratiu, amb novel·les com Benzina. Considerat el mestre del conte breu, amb l’obra El perquè de tot plegat, i de l’article d’opinió. Per altra part, pel que fa a la novel·la històrica, podem destacar l’obra Crim de Germania de Josep Lozano, que busca recrear la pròpia història per a extraure’n una lliçó. Aquest gènere destaca pel seu auge internacional i per la voluntat reivindicativa per a enfrontar-se al passat.
• Autores en el context o amb posterioritat

  Durant la postguerra, destaca un grup escàs d’escriptores valencianes que tenen el mèrit d’escriure en una època tan difícil, com Rodoreda. Podem mencionar a Carmelina Sánchez-Cutillas, que va escriure Matèria de Bretanya sobre els records, i a Maria Beneyto, que tracta els problemes amb què una dona espanyola de l’època es podia trobar, tant a nivell personal com familiar, a l’obra La dona forta. Per últim, entre la postguerra i l’actualitat destaquen autores com Isabel Clara Simó, que escriu narrativa per a joves amb l’obra Júlia, i Carme Riera.