Tema 11. La segona república Espanyola

Cards (51)

  • El 14 d’abril Francesc Macià va proclamar des del balcó de la generalitat la República catalana integrada en la federació de repúbliques Ibèriques.
  • 14 d'abril de 1931- Alfons XIII va renunciar a la monarquia, i va marxar a l’exili. Es va constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora.
  • La iniciativa catalana no va agradar al govern provisional, ja que s’havia acordat (al pacte de sant sebastià) que l’autonomia quedaria fixada a la constitució. Es va demanar a Macià que sotmetés les seves idees sobre l'estructura de l’estat a les Corts Constituents, a canvi d’autonomia immediata.
  • Constitució del 9 de desembre 1931
    • Caràcter democràtic i progressista
    • Sobirania popular
    • Forma d’estat: República democràtica laica
    • Divisió clàssica de poders
    • Àmplia declaració de drets i llibertats
    • No discriminació
    • Educació primària obligatòria
    • Sufragi masculí i femení
  • Durant el bienni progressista:
    • President de la república: Alcalá Zamora
    • President del govern: Manuel Azaña
  • Partits d'esquerres durant la república
    • PSOE
    • Izquierda Republicana (Azaña)
    • Esquerra Republicana de catalunya (Macià, Companys)
    • PCE- comunisme bolxevic
  • Sindicats durant la república
    • CNT- anarquistes
    • UGT- socialistes
    • FAI- anarquistes radicals
  • Partits de centredreta durant la república
    • Partido Republicano radical (Lerroux)
    • Partido Republicano progresista (Zamora)
  • Partits de dretes durant la república
    • CEDA- Confederación española de derechas autónomas (Gil robles)
    • Falange española - Primo de Rivera
    • JONS
  • Es reconeix un govern autonòmic a Catalunya presidit per Macià: la Generalitat de Catalunya
  • Projecte d'estatut
    20 de juny de 1931
  • L’estatut de Núria tenia un caràcter federal i definia Catalunya com un estat autònom dins d’Espanya. El català i el castellà eren els idiomes oficials i la generalitat assumia competències exclusives.
    Es van fer votacions el 2 d’agost. Amb el 75% del cens, un 99% dels vots aprovava l’estatut. Les dones van recollir unes 400 000 signatures.
  • votacions de les corts constituents
    28 de juny 1931
  • El govern central volia donar a Catalunya autonomia moderada, en canvi, es demanava autonomia àmplia. Les dretes s’oposaven, ja que creien que l’autonomia a Catalunya posava en perill la unitat d’Espanya.
    El 9 de setembre, es va aprovar una edició de l’estatut, era diferent del de Núria.
  • Partits catalans durant la república
    • Lliga catalana - partit conservador
    • Esquerra republicana Catalana - esquerres
    • POUM- partit obrer d'unificació marxista (comunistes)
  • Primer vot de les dones
    19 de novembre de 1933
  • REFORMA LABORAL
    • Jornada laboral màxima de 8 hores
    • Ministre de treball era Largo Caballero (socialista)
    • Vacances pagades de 7 dies a l’any
    • Llei de contractes de treball
  • Llei de reforma agrària de 1932 permetia expropiar sense indemnització, terres de la noblesa per tal de posar fi al latifundisme i crear una classe mitjana rural.
  • Llei de congregacions
    maig 1933
  • Llei de retir de l'oficialitat - 1931
    oferta a militars de retirar-se en bones condicions
  • El govern republicà va prohibir l’ensenyament fer per ordes religiosos. La llei de congregacions limitava la possessió de béns als ordes religiosos
  • Sanjurjada: general san jurjo i altres militars fan un intent de cop d'estat a sevilla

    10 d'agost de 1932
  • Guàrdia d'assalt
     força d’ordre públic fidel a la República, feta per intervenir a les ciutats per dissoldre manifestacions i concentracions de protesta
  • REFORMA EDUCATIVA
    Es construeixen escoles i s'implanta l'escola mixta.
    Educació obligatòria gratuïta
    Es funden biblioteques i teatres
  • La generalitat de catalunya va tenir validesa del 1932 al 1934. Van obrir escoles, fer la llei de contractes de conreus i la llei de bases (sanitat) al 1934. La llengua catalana es va normativitzar
  • La dreta i els grups de pressió com l’església o els militars van mostrar forta resistència al reformisme
  • Escàndol de casas viejas
    8 de gener 1933
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    1932
  • Llei de contractes de conreus
    Abril 1934, Catalunya
  • Escàndol de casas viejas:
    200 pagesos d'un poble d'Andalusia assalten una caserna de la guàrdia civil i maten a dos agents
    Govern envia més guàrdies civils i d'assalt. Cremen una casa i afusellen a més de 12 civils
  • Alcalá-Zamora destitueix a Azaña com a president del govern i convoca eleccions pel novembre del 1933 després de l'escàndol de casas viejas
  • El 19 de novembre de 1933 es fan eleccions generals. La dreta es presenta en una sola candidatura, i les esquerres es presenten per separat.
    Es va formar un govern amb el partit republicà radical de Lerroux, que no tenia majoria absoluta, i alguns petits partits de centre com la CEDA
  • La CEDA demana participar en el govern i fer una política més repressiva per tal de seguir donant el seu suport al govern de Lerroux.
  • L'octubre del 1934, Lerroux atorga tres llocs de ministres a la CEDA
  • Es fa una revolució a l'octubre (pels ministres de la ceda) que només trionfa a Astúries. Allà tenien dinamita dels miners, que van aconseguir armeries i van controlar tota la regió, també la capital.
  • La insurrecció d'astúries va ser sufocada pels generals Goded i Franco. 
  • A la primavera de 1935 es forma un nou govern, presidit per lerroux amb 5 membres de la CEDA. Gil Robles és ministre de guerra i Franco és cap de l’estat major.
  • Al juny del 1934, els socialistes convoquen una vaga general i la CEDA vol intervenir en la política
  • Surt a la llum el cas Estraperlo, que demostra que Lerroux era corrupte. Alcalá Zamora dissol el govern i convoca eleccions pel 16 de febrer de 1936.
  • El 6 d’octubre de 1934, Lluis Companys va proclamar l’estat català dins de la República Federal Espanyola i va cridar vaga general. Va ser seguida per mossos d’esquadra, ajuntaments, petits grups socialistes i comunistes, i escamots, que van fer barricades per defensar la Generalitat. La CNT s’en va abstenir.