APARELL DIGESTIU

• El propòsit d'aquest és la transformació dels aliments. La longitud mitjana del tub digestiu d’una persona adulta: 10-12 m.  

  L’aparell digestiu consta de:  

  Tub digestiu: 

  • Boca 
  • Faringe  
  • Esòfag 
  • estómac  
  • intestí prim/gruixut  
  • Anus 

  + Glàndules annexes:  

  • òrgan o teixit que allibera alguna substància (glàndules salivals, pàncrees, fetge) 

  Tot el tub té la mateixa estructura feta de 4 capes:  

  1. Serosa: protecció.  
  2. Musculatura llisa: moviments involuntaris 
  3. Submucosa 
  4. Mucosa  
• Boca


  Cavitat
• Llavis


  • Permetre una bona oclusió davant l’alletament materna
  • Sensor de temperatura
• Galtes

  • 2 músculs molt importants: buccinador i masséter
  • Permeten tancar la boca
• Paladar


  • Separar la cavitat bocal de la cavitat nassal
• Llengua


  • On es troben les papil·les gustatives (dolç, salat, àcid, amarg, umami)
  • Són sensibles a la temperatura
  • Canvien al llarg de la vida
• Úvula


  • Sensor de volum
  • Acte reflex del vòmit si es toca
• CÀRIES: petits forats que es formen a les dents causats per la deterioració que causen els bacteris i els àcids presents a la boca
• Com es produeixen les càries

  Els bacteris es mengen el sucre consumit i produeixen àcids que erosionen l’esmalt de les dents, formant forats
• Les càries poden aparèixer a qualsevol edat, és important potenciar bons hàbits de salut dental des d’una edat primerenca per prevenir-les
• Indicacions de tenir càries

  • Sensibilitat a una àrea concreta de la dent quan menges
  • Dolor o malestar al menjar i aplicar pressió sobre la dent afectada
  • Forats visibles, talls o taques a les dents
  • Mal alè persistent
  • Canvis en la textura de la dent
• En cas de sospitar càries, és important programar una visita al dentista per un tractament menys invasiu
• Mesures de prevenció de les càries

  • Rentar-se les dents almenys dues vegades al dia, preferiblement després dels àpats principals
  • Mantenir una bona higiene dental
  • Utilitzar fil dental
  • Limitar el consum de sucre
  • Visites regulars
• Mesures de prevenció

  1. Rentar-se les dents, almenys dues vegades al dia, preferiblement després dels àpats principals

  2. Mantenir una bona higiene dental

  3. Utilitzar fil dental

  4. Limitar el consum de sucre

  5. Visites regulars al dentista

  6. Utilitza productes de rentat bucal o aigua que contingui fluorur per reforçar l’esmalt dental

  7. Evitar el tabac

  8. Mantenir una dieta equilibrada
• Saliva

  La saliva serveix per a desfer aliments, pot fer de desinfectant, fa una primera digestió, i és lubricant
• Glàndules salivals

  • Submaxil·lars (mandíbula inferior)
  • Sublinguals (sota la llengua)
  • Paròtides (galtes)
• La faringe és un conducte compartit per l’aparell digestiu i respiratori. Hi passa el menjar de camí a l’estómac i hi passa l'aire de camí als pulmons. A la faringe hi ha les amígdales (teixit amb funció defensiva). Si entra algun virus/bacteri augmenten de volum, produint amigditis (inflamació)
• L'epiglotis es mou fins a tapar l’entrada a la tràquea durant la deglució, impedint que el menjar vagi als pulmons
• L'esòfag és un tub elàstic d'uns 20cm de longitud que comunica la faringe amb l'estómac. Realitza moviments peristàltics per facilitar que baixi el menjar
• L'estómac és un òrgan en forma de sac elàstic amb un volum mitjà de 2,5L
• Sucs gàstrics

  • Aigua i sals minerals
  • Mucina, una substància lubrificant que facilita el trànsit dels aliments per tub digestiu i protegeix la mucosa de l’estómac dels seus propis sucs gàstrics
  • Pepsina, un enzim implicat en la digestió de les proteïnes
  • Clorur d’hidrogen (HCl) que manté un pH baix perquè actuï la pepsina
• L'intestí prim és una regió tubular d’uns 7 o 8 m de longitud, que s’estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal, que dona entrada a l’intestí gros. S’estructura en tres regions: el duodè, el jejú i l’ili
• La mucosa intestinal, rica en cèl·lules absorbents anomenades enteròcits, té molts plecs i replecs, coneguts com a vellositats i microvellositats intestinals, que n’incrementen la superfície d’absorció
• El suc intestinal és una dissolució secretada per la mucosa del duodè
• Intestí gros

  S'estructura en tres regions: el duodè, el jejú i l’ili
• Mucosa intestinal

  Rica en cèl·lules absorbents anomenades enteròcits, amb plecs i replecs coneguts com a vellositats i microvellositats intestinals per incrementar la superfície d’absorció
• Components of suc intestinal

  • Aigua, sals minerals, mucina, Amilases (enzims per la digestió dels glúcids), Proteases (enzims per la digestió de les proteïnes), Lipases (enzims per la digestió dels greixos)
• L’intestí gros i l’anus


  L’intestí gros constitueix l’última regió del tub digestiu, s’estén des de la vàlvula ileocecal fins a l’anus, té una longitud d’1,5 m i un gruix que gairebé triplica el de l’intestí prim
• Mucosa interna de l’intestí gros

  Té glàndules conegudes com a criptes de Lieberkühn que secreten mucositat per afavorir el trànsit de les restes no digerides, sense vellositats ni microvellositats
• Regions of l’intestí gros

  • Cec, còlon, recte
• L’apèndix fa funcions immunitàries i es troba al cec
• Parts of còlon

  • Còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, còlon sigmoide
• L’anus s’obre a l’exterior a través de l’anus, amb obertura i tancament regulats per esfínters musculars: l’esfínter anal intern i l’esfínter anal extern
• El pàncrees és una glàndula situada a la part esquerra de la cavitat abdominal, a sota i al darrere de l’estómac. Les secrecions que produeix són el suc pancreàtic i les hormones insulina i glucagó.

  El fetge és un òrgan situat a la part superior dreta de la cavitat abdominal, a sota del diafragma. La seva secreció s’anomena bilis.

  El fetge, a més de la digestiva, fa altres funcions metabòliques en l’organisme.
• El suc pancreàtic

  Aquest suc té funcions digestives i s’aboca al duodè a través del conducte pancreàtic.

  Conté aigua, sals minerals, amilases, proteases i lipases.

  La insulina i el glucagó

  Són hormones que s’aboquen directament a la sang i fan funcions endocrines.

  La bilis

  Conté substàncies que faciliten la digestió dels greixos.

  Abans de ser secretada a l’intestí, la bilis es dirigeix a través del conducte cístic fins a la vesícula biliar, on s’emmagatzema.

  Des d’aquesta vesícula, la bilis és secretada al duodè a través del conducte biliar.