Casa de nines és un teatre del segle XIX, del moviment realista i naturalista
Maria-Mercè Marçal neix l'any 1952 i mor el 1998
Bruixa de Dol és d'una època modernista, post-dictadura, moviments feministes i Nova Cançó
Bruixa de Dol és una poesia
La Chimamanda Ngozi Adichie neix l'any 1977
Tothom hauria de ser feminista és un assaig, dintre del gènere narratiu
Casa de Nines ocórre al Nadal, casa del matrimoni Helmer
A Casa de Nines, l'atmosfera és normalment tensa o de suspens i el to poètic o dramàtic.
Casa de Nines utilitza un llenguatge col·loquial i símbols
El punt de vista de Bruixa de dol és el jo líric
A Bruixa de Dol el to és normalment trist, melancòlic, eròtic o esperançador, amb una atmosfera també trista, eròtica i esperançadora.
Bruixa de dol utilitza un llenguatge col·loquial iculte, amb dialectes de Lleida i molts símbols.
La Chimamanda sempre és el punt de vista durant tot l'assaig.
L'obra de Tothom hauria de ser feminista es situa normalment abans del 2012 a Nigèria o USA
La Chimamanda utilitza molt el sarcasme durant el seu discurs, amb llenguatge estàndard i un to humorístic, trist o crític, al igual que l'atmosfera (tensa i agradable).
Els personatges de Casa de Nines són la Nora, el Krogstad, el doctor Rank i la senyoreta Linde.
Els personatges de Bruixa de dol són el jo líric i les persones amb poemes dedicats.
Els personatges de Tothom hauria de ser feminista són la Chimamanda i les persones que menciona.
Casa de nines tracta sobre l'alliberament personal, la recerca de la veritat, autoconeixement i lluita entre classes.
Ibsen té una intenció estètica (reformar el teatre), ètica (critica i representació de la societat) i moral
Bruixa de dol va sobre l'autoconeixement, el feminisme, búsqueda d'identitat, tipus d'amor i la solitud
Maria-Mercè Marçal té unes intencions morals, ideològiques, ètiques i a vegades religioses. Escriu per evocar els seus sentiments i expressar la seva ideologia.
La Chimamanda escriu des del feminisme, amb intencions ideològiques, socials i ètiques (conscienciar i promoure el feminisme, la situació nigeriana i les dones negres)
Intertextualitat Casa de Nines - Mite d'Antígona (lleis), Senyoreta Júlia (dona caiguda) i l'Oncle Vània)
Intertextualitat Bruixa de dol - Ara de Clementina Arderiu (Brida, transformació del jo líric), L'horta de RosaLeveroni (infantessa), Sol i de dol (símbols), Mercè Rodoreda (infantessa perduda i natura), Safo (homosexualitat)