Teoria

• Els Gentilicis (finlandès, islandès), s'accentuen amb l'accent obert en E
• Els ordinals (sisè, vuitè) s'accentuen amb l'accent obert en E
• Alguns participis irregulars (imprès, après) s'accentuen amb accent obert en E
• Els mots perquè i què, s'accentuen amb accent obert en E quan actuen com "quina cosa" i "el qual, la qual"
• Gairebé sempre les esdrúixoles amb la "e" tònica s'accentuen amb accent obert
• La primera persona del singular de futur d'indicatiu sempre va amb accent tancat a la E.
• Els pronoms demostratius "això" i "allò", sempre porten accent obert a la O, també la conjunció "però"
• Gairebé sempre les esdrúixoles amb la "o" tònica, s'accentuen amb accent obert.
• Els noms acabats en -ió sempre s'accentuen amb l'accent tancat a la O.
• Els adjectius acabats en -ós sempre s'accentuen amb l'accent tancat a la O.
• La conjunció sinó sempre s'accentua amb l'accent tancat a la O.