Bioquímica

• L'aigua és el compost més abundant en els éssers vius, suposant entre un 60% i un 90% del pes en la majoria dels organismes.
• Les propietats especials de la molècula d'aigua es deriven de la seua estructura molecular i justifiquen la importancia que té com a component esencial de la materia viva.
• Els enzims o catalitzadors bioquímics augmenten la velocitat de les reaccions del metabolisme cel·lular i són de naturalesa proteica.
• Una molècula és un enzim per la seua terminació en –asa.
• Cada molècula d'aigua està formada per dos àtoms d'higrogen i un d'oxigen units mitjançant enllaços covalents.
• Exemples d'enzims inclouen cel·lulasa, que trencava la cel·lulosa, i ADN polimerasa, que sintetitzava ADN.
• L'àtom d'oxigen, a causa de la seua major electronegativitat, desplaça parcialment als núvols electrònics que constitueixen els enllaços covalents cap a ell deixant als àtoms d'hidrogen amb una petita càrrega parcial positiva.
• La molècula d'aigua té en la seua estructura unes zones amb major densitat electrònica i altres amb un dèficit electrònic, la qual cosa fa que sigui una molècula dipolar.
• Les molècules d'aigua poden interaccionar unes amb altres per atracció electrostàtica entre la càrrega parcial negativa de l'àtom d'oxigen d'una molècula d'aigua i la càrrega parcial positiva localitzada sobre els àtoms d'hidrogen d'una altra molècula.
• El glucogen és un polisacàrid homopolimè, de reserva energètica, propi dels animals, que s'acumula al fetge i als músculs, on quan és necessari es mobilitza convertint-se en glucosa.
• La quitina és un polisacàrid resultant de l’unió d’un derivat de la glucosa que forma part de l’exoesquelest dels artròpodes.
• Els polisacàrids són els glúcids més abundants en la naturalesa i els de major pes molecular.
• Els glúcids exerceixen les següents funcions biològiques: Energètica: Constitueixen el material energètic d'ús immediat per als éssers vius.
• La cel·lulosa és un polisacàrid homopolimè, amb funció estructural, exclusiu de les cèl·lules vegetals, en les quals forma la part fonamental de la seua paret cel·lular.
• La lactosa es troba lliure en la llet dels mamífers.
• Galactosa i Aldohexosa són molècules importants en la fase fosca de la fotosíntesi, on es fixa el diòxid de carboni.
• La sacarosa és el sucre comú i abunda a la canya de sucre.
• El midó és un polisacàrid homopolimè, amb funció de reserva energètica, propi dels vegetals, que s'acumula en el citoplasma cel·lular formant grànuls (amiloplasts) i és especialment abundant en tubercles i en llavors.
• Els enllaços d'hidrogen mantenen unides a les molècules d'aigua entre si, amb la qual cosa el seu pes molecular augmenta, i per això, a una temperatura en que altres molècules, químicament comparables (H 2 S o CH 4 ), estàn en estat gasós, l'aigua es troba en estat líquid.
• Les proteïnes amb conformació filamentosa o fibrosa, solen ser estructurals, de protecció o ambdues coses alhora.
• L'alteració de la seqüència d'aminoàcids d'un polipèptid donarà lloc a una proteïna diferent que pot fins i tot perdre tota activitat biològica o realitzar una funció diferent de l'original.
• L'estructura primària és de gran importància perquè d'ella dependran tots els altres nivells estructurals.
• La conformació espacial de les proteïnes és la responsable de la seua activitat biològica, aquesta funció es pot vore alterada quan hi ha modificació de la seqüència d'aminoàcids o estructura primària: en el cas de l'anèmia falciforme, l'aminoàcid núm.
• L'estructura secundària és la disposició de la seqüència d'aminoàcids o estructura primària en l'espai.
• L'hemoglobina és un exemple d'estructura quaternària, formada per les globines o part proteica (dues cadenes alfa i dues cadenes beta) més la part no proteica o grups hemo.
• Quan diverses cadenes d'aminoàcids, iguals o diferents, s'uneixen per formar un edifici proteic d'ordre superior, es disposen segons el que anomenem estructura quaternària.
• Les proteïnes amb conformació globular tenen una estructura terciària amb plecs, replecs i doblecs.
• La cadena polipeptídica és polaritzada, tenint dos extrems ben definits: l'extrem N-terminal on es troba l'aminoàcid amb el grup amino lliure i l'extrem C-terminal on es troba l'aminoàcid amb el grup carboxílic lliure.
• Les propietats de l’aigua inclouen una elevada cohesió molecular, una elevada tensió superficial, una elevada calor específica, una elevada calor de vaporització, una màxima densitat en estat líquid, i una elevada força d’adhesió.
• Alguns glúcids, com el midó i el glucogen, són formes d'emmagatzemar glucosa.
• Els àcids grassos són molècules que posseeixen una llarga cadena lineal hidrocarbonada, generalment amb un nombre parell d'àtoms de carboni (14 a 22) i amb un grup carboxil en un dels seus extrems (-COOH).
• Si els àcids grassos que predominen són insaturats l'acilglicèrid és líquid i es denomina oli.
• Els àcids grassos s'han de classificar en saturats, que posseeixen únicament enllaços covalents senzills entre els àtoms de carboni, i insaturats, que posseeixen un o diversos dobles enllaços.
• Els acilglicèrids són compostos formats per una molècula de glicerina (trialcohol) i una, dos o tres molècules d'àcids grassos.
• Alguns glúcids formen part de l'estructura cel·lular i de teixits, com la cel·lulosa, la ribosa i desoxiribosa, components de l'estructura dels ARN i ADN respectivament, la quitina, que forma l'exosquelet dels artròpodes, i la lignina, que forma la paret cel·lular de les plantes.
• Els acilglicèrids es divideixen en monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids.
• Els lípids es divideixen en àcids grassos i lípids saponificables (amb àcids grassos) i lípids insaponificables (sense àcids grassos).
• Els triacilglicèrids, anomenats també triglicerids, greixos o greixos neutres, són molècules apolars, hidròfobes, pràcticament insolubles en aigua.
• La desnaturalització no afecta els enllaços peptídics i per tant a l'estructura primària, però potencialment pot alterar la conformació espacial de la proteïna, causant la pèrdua de la seua funcionalitat biològica.
• Si predominen els saturats l'acilglicèrid és sòlid i rep el nom de sèu.