2. Regular el cabal i controlar les crescudes dels rius
3. Produir energia elèctrica
4. Activitats de lleure
Efectes negatius:
1. Disminució de la quantitat de sediments que arriben a la costa
2. Disminució de la quantitat d'aigua dolça que arriba als deltes
3. Rebliment de l'embassament
4. Major capacitat erosiva de l'aigua que surt de l'embassament
5. Problemes en els ecosistemes del riu aigües avall
6. Problemes socials i de patrimoni
Transvasaments:
Disminució de la recàrrega dels aqüífers
Reducció de l'aportació de sediments a la desembocadura
Invasió del mar a la desembocadura i la salinització d'aqüífers
Propagació d'espècies invasores
Sobreexplotació d'aqüífers:
Mobilització d'aigües contaminades
Modificació de la dinàmica hídrica
O₂ dissolt: per sota de 2 mg/L provoquen mort dels peixos
Indicadors de matèria orgànica: DBO₅, DQO
Fases de depuració: Pretractament, Primari o fisicoquímic, Secundari o biològic, Terciari, Línia de fangs
Depuració: Tornar al medi les aigües utilitzades, amb un estat de contaminació mínim o acceptable. Disminuir la càrrega contaminant.
Les depuradores (EDAR) són instal·lacions on l’aigua bruta o contaminada se sotmet a un procés que elimina la matèria en suspensió i les substàncies que la contaminen.
ELS ÍNDEXS DE QUALITAT
Iberian Biomonitoring Working Party (IBMWP).
Índex de bosc de ribera (QBR).
Índex de diatomees (algues unicel·lulars).
Índex d’espèciesictiològiques (diversitat dels peixos).
ISQA: Va de 0 (aigües molt brutes) a 100 (aigües molt netes); a partir de 85, aigua potabilitzada. Avalua: Tª, Sòlids en suspensió, O2 dissolt, Conductivitat elèctrica, DBO, DQO.
INDICADORS FÍSICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
Terbolesa: presència de partícules en suspensió.
Sòlids en suspensió: pes dels productes insolubles per unitat de volum.
Color: degut a matèria orgànica, compostos de ferro, productes químics.
Olor i sabor: depèn de substàncies en suspensió.
Temperatura: disminució oxigen dissolt.
Conductivitat elèctrica: capacitat d’una aigua per conduir l’electricitat a causa de les sals que porta (salinitat)
INDICADORS QUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
pH: aigües naturals tenen un valor de 6 a 9.
Duresa: suma de concentracions de carbonats càlcic i magnèsic (mg/L).
O₂ dissolt: per sota de 2 mg/L provoquen mort dels peixos.
Indicadors de matèria orgànica: si el valor és menor de 0,2 la matèria és inorgànica, si el valor és major de 0,6 la matèria és orgànica
Es basa en la detecció d’un tipus de contaminació específica: la fecal.
S’utilitzen bacteris com Escherichia coli.
Mesures per reduir l’eutrofització:
Limitar o reduir els abocaments urbans i agrícoles en ecosistemes aquàtics reduïts.
Depuració aigües residuals abans del retorn al curs hídric.
Disminució de l’ús de detergents polifosfats.
Limitar la quantitat de fertilitzants en agricultura: ecològics/integrada.
Per minimitzar l’impacte ambiental cal eliminar la taca de petroli:
Recollida mecànica.
Combustió de la taca (però és massa contaminant)
Abocament de detergents per dispersar la taca.
Enfonsament: integració als sediments.
Biodegradació: addició de nutrients per augmentar descomponedors.
Evolució d’una taca de petroli:
Els elements volàtils s’evaporaran durant el primer dia.
Una part molt petita es pot diluir i pot ser assimilada per alguns organismes marins.
La part més hidròfoba origina emulsions que es poden oxidar.
Una part precipita al fons amb els sediments i queda enterrada.
Una altra part és degradada per microorganismes presents al mar.
Fases de l’eutrofització:
L’abocament de nutrients (N i P) provoca el creixement desmesurat d’algues i plantes. Dràstica reducció de la penetració de la llum desaparició de la vegetació bentònica.
La descomposició aeròbica de l’elevada biomassa esgota l’O₂ de l’aigua.
Es reciclen els nutrients (N, P)
La manca d’O₂ provoca la mort de molts organismes.
Substitució de la descomposició aeròbia per l’anaeròbia de la matèria orgànica. S’alliberen gasos que causen l’acidificació de l’aigua i pudors. (H₂S, NH₃, CH₄)
AGENTS CONTAMINANTS FÍSICS
Tª: indústries.
Disminueix la solubilitat d’oxigen (reducció O₂ dissolt).
Produeix desaparició espècies.
Partícules radioactives: centrals nuclears.
Mutacions.
Mort directa.
Sòlids en suspensió (inorgànics i orgànics): aigües residuals urbanes i industrials, erosió.
Augment terbolesa, alteració fotosíntesi.
Canvi color, olor, gust.
AGENTS CONTAMINANTS QUÍMICS Inorgànics:
Metalls pesants (plom, mercuri): mineria, indústria i aigües residuals. SON Cancerosos. Derivats nitrogenats: descomposició de matèria orgànica nitrogenada i aigües residuals domèstiques. Metahemoglobinèmia.
Compostos sulfurats: degradació de compostos orgànics sulfurats, en ambients anòxics o indústries. Acidificació del medi.
Clorurs: intrusió salina, aigües residuals domèstiques. Variacions en el gust de l’aigua.
AGENTS CONTAMINANTS QUÍMICS Orgànics
Detergents: aigües residuals urbanes i industrials.
Escumes.
Eutrofització.
Plaguicides: aigües residuals agrícoles.
Acumulació en animals superiors.
AGENTS CONTAMINANTS BIOLÒGICS
Microorganismes: organismes patògens, freqüents en zones càlides i països menys desenvolupats.
Virus, bacteris, protoctists, cucs paràsits…
SOBREEXPLOTACIÓ D’AQÜÍFERS
Hi ha dues possibles situacions:
Intrusió salina: En els aqüífers litorals es pot produir una entrada d’aigua de la mar que causarà una intrusió salina a l’aqüífer.
2 nivells, un superior, d’aigua dolça (menys densa) i un inferior (salada)
Sortides per explotació i entrades per pluja i rieres.
Sortides > entrades: ascens aigua salada.
Mobilització d’aigües contaminades: Disminució nivell provoca l'arribada de contaminants (flux cap a les zones de menor nivell).
contaminació INDUSTRIAL
Contaminació aigua provinent de les indústries.
La major part de l’aigua (86%) retorna al cicle hídric contaminada.
Diversitat residus (olis, greixos...) i sabons o detergents.
AGRÍCOLA I RAMADERIA
Una part de l’aigua de reg retorna al riu o aqüífer des dels camps de conreu, i pot estar contaminada.
Fitosanitaris: productes per combatre plagues.
Fertilitzants: N (nitrats), P (fosfats)
Ramaderia: fems i gallinassa, purins, orins. Contenen molta matèria orgànica, N, P i microorganismes.
Contaminació URBÀ
L’aigua provinent dels nuclis urbans pot tornar contaminada. Té un origen i composició molt diversa: clavegueres, aigua neteja pública, industrials.
MINERIA
Residus sòlids, runam, problema lixiviats (és quan l’aigua entra en contacte amb material solut i l’arrossega, s’infiltra al terreny)
EMBASSAMENTS
Avantatges:
Emmagatzemar aigua.
Regular el cabal i controlar les crescudes dels rius.
Produir energia elèctrica.
Activitats de lleure.
Efectes negatius embassaments
Disminució de la quantitat de sediments que arriben a la costa: els deltes retrocedeixen i les platges desapareixen.
Disminució de la quantitat d’aigua dolça que arriba als deltes: l’aigua salada penetra riu amunt.
acumulació de sediments al fons, que fa disminuir la capacitat d’emmagatzematge.
Major capacitat erosiva de l’aigua que surt de l’embassament.
impedeix la migració d’espècies de peixos, alteració del paisatge.trasllat de poblacions fora de l’àrea d’inundació i pèrdues de terres de vegades molt fèrtils.
OBRES DE CANALITZACIONS
Cobriment llit: És la solució més dura, el llit desapareix com a element natural. Genera riscos induïts: inundacions. La cimentació impedeix la recàrrega d’aqüífers.
Murs contenció: murs paral·lels al curs del riu. Eviten erosió lateral del riu i que canviï el traçat. Nuclis urbans, solució segura, però si utilitzen formigó evita creixement vegetació.
Dics: estructures que s’aixequen des de terra, fins a uns quants metres i dificulten desbordament del riu. Comporta certs riscos, perquè poden esquerdar-se i trencar-se i afecta el bosc de ribera.
TRANSVASAMENTS
Disminució de la recàrrega dels aqüífers, per la disminució de cabals.
Reducció de l’aportació de sediments a la desembocadura: per la disminució de cabal i la construcció de preses.
Invasió del mar a la desembocadura i la salinització d’aqüífers, degut també a la disminució del cabal.
Propagació d'espècies invasores, d’un riu a un altre.
EDAR PRETRACTAMENT
Arriben les aigües del clavegueram.
S’eliminen els sòlids grossos (desbast; extracció de sòlids més grossos) i les sorres (desarenat) fent passar l’aigua per unes reixes mitjançant filtració.
S’eliminen els greixos (desgreixat), per flotació i mecànicament, afegint químics.
EDAR PRIMARI O FISICOQUÍMIC
L’aigua es deixa reposar en un tanc de sedimentació primària.
La matèria orgànica i inorgànica per gravetat queda al fons i el greix reflota.
La matèria precipitada s’extreu per bombeig (decantació primària materials sòlids) i formarà els fangs o llots (fangs primaris).
EDAR SECUNDARI O BIOLÒGIC
L’aigua s’acumula en tancs anomenats reactors biològics.
Digestió aeròbica: fem créixer microorganismes que s’alimenten de petites partícules de matèria orgànica per obtenir energia i la transformen en CO₂ i H₂O; s’afegeixen microorganisme i oxigen.
Decantació secundària: Separació de l’aigua depurada dels microorganismes. L’aigua que surt del reactor biològic es transporta al decantador secundari, on tota la biomassa formada es diposita al fons. La biomassa forma el llot formarà els fangs (fangs secundaris).
EDAR TERCIARI
Eliminar nitrats, fosfats, metalls pesants, etc. L’aigua clara o sobrenedant pot ser abocada al riu o al mar, o tenir tractaments més avançats. Normalment, es fa en aigües que han de seguir un curs hídric, basses…
Cloració.
Osmosi inversa, etc.
L’aigua depurada es destina:
Reg en agricultura.
Reg en zones recreatives.
Neteja pública.
LÍNIA DE FANGS
Els fangs procedents dels decantadors primaris i dels reactors biològics i decantadors secundaris necessiten tractament.
Deshidratació dels fangs en espessidors: reducció del contingut d’aigua dels fangs per homogeneïtzar-los, concentrar-los i reduir-ne el volum, i fer que siguin més manipulables.
Un cop deshidratat és destinat:
Abocadors.
Plantes de compostatge: és necessari per a la reutilització dels fangs en agricultura. Descomposició biològica aeròbica de la matèria orgànica. S’obté un compost higienitzat apte pels sòls.