aya

• Un accident és un succés involuntari i sobtat que ocasiona danys a les persones (lesions), els béns materials o el medi ambient
• Els tipus d’accident poden ser a la llar, a la feina, de trànsit, esportius, al carrer
• La biomecànica dels accidents estudia les forces físiques que hi intervenen i la seva relació amb les diferents parts de l’organisme humà
• La biomecànica dels accidents estableix quines són les lesions més probables en un accident
• En l’accident de trànsit, l’energia cinètica es transfereix i és absorbida pels teixits corporals causant lesions mitjançant dos mecanismes diferents
• Mecanismes lesius en accidents de trànsit:

  • Mecanisme directe: impacte directe del subjecte amb el vehicle, el terra o algun obstacle
  • Mecanisme indirecte: desacceleració brusca del cos en l’accident, causant desplaçament brusc dels òrgans interns i ruptures dels teixits
• La gravetat de les lesions en accidents de trànsit depèn en gran mesura de la velocitat del vehicle en el moment de l’impacte
• La biomecànica ha avançat especialment en l’estudi dels accidents de trànsit, per les seves freqüències i conseqüències econòmiques i humanes
• Lesions més freqüents en accidents de trànsit:

  • Xoc frontal: lesions a la cara, cap, coll, columna vertebral i tòrax
  • Xoc lateral: fractures costals, de pelvis, lesions d’òrgans interns, medul·lars, toràciques o abdominals
  • Xoc per darrere: lesions a la regió cervical, fractures i luxacions de la columna vertebral cervical, lesions medul·lars altes
  • Bolcada: lesions variades, especialment si l’ocupant no porta cinturó de seguretat
  • Atropellament: lesions a extremitats inferiors, malucs i cap
  • Accidents de moto: traumatismes cranioencefàlics, fractures de clavícula, vertebrals, de maluc, de pelvis o de les extremitats
• El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és qualsevol lesió física o deterior funcional de contingut cranial secundari a un intercanvi brusc d’energia mecànica
• El TCE inclou causes externes que poden causar commoció, contusió, hemorràgia o laceració del cervell, cerebel i tija encefàlica fins el nivell vertebral de T1
• L’alteració de la funció cerebral en un TCE pot manifestar-se com:

  • Pèrdua o disminució del nivell de consciència
  • Amnèsia retrògrada o anterògrada
  • Dèficits neurològics
  • Alteracions de l’estat mental en el moment del traumatisme
• Forces externes implicades en traumatismes cranioencefàlics:

  • Cap colpejat per un objecte
  • Cap colpeja un objecte
  • Cervell sotmès a moviment d'acceleració/desacceleració sense trauma directe al cap
  • Cos estrany penetra al crani
  • Forces d'esdeveniments com una explosió
  • Altres forces a definir
• Valoració primària en primers auxilis:

  1. Via aèria amb control de la columna cervical

  2. Respiració

  3. Circulació amb atenció a hemorràgies
• Valoració secundària en primers auxilis:

  4. Valoració neurològica amb codi AVDN:

  • Alerta
  • Conserva capacitat verbal
  • Respon al dolor
  • No respon a cap estímul

  5. Valoració de les pupil·les:

  • Mida (miosi o midriasi)
  • Reactivitat (reactives o areactives)
  • Simetria (isocòria o anisocòria)
• Localització del traumatisme inclou:

  • Ferides, hemorràgies
  • Fractures/deformitats
  • Vomitar: lateralment en bloc, alineant i mantenint el segment cervical controlat
• Signes d'alarma en traumatisme cranioencefàlic:

  • Inconsciència, agitació psicomotriu
  • Paraules incomprensibles, repetitiu
  • Amnèsia, desorientació
  • Extensió o flexió anormal
  • Vòmit sobtat i intens
  • Relaxació d'esfínters
  • Pèrdua de massa encefàlica, otorràgia, rinorràgia
  • Ferides en "scalp" i penetrants
  • Canvis en la mida de les pupil·les
• Classificació del traumatisme cranioencefàlic:

  • Lleu (ECG 13-15)
  • Moderat (ECG 9-13)
  • Greu (ECG 3-8)
• Traumatismes de teixits tous:

  • Inclouen pell i teixit subcutani, músculs, tendons i lligaments articulars
• Contusions:

  • Lesions produïdes per impactes contra la pell sense trencar-la
  • Classificació:
  • Contusió simple: enrogiment de la pell
  • Primer grau o equimosi: ruptura de petits vasos i acumulació de sang sota la dermis
  • Segon grau o hematoma: sang s’extravasa en major quantitat, acumulant-se en el teixit subcutani
  • Tercer grau: mort dels teixits profunds per destrucció
  • Actuació:
  • Immobilitzar la zona afectada i mantenir-la elevada
  • Aplicar fred local a la zona (no gel directa)
  • Si cal, remetre a un centre sanitari
• Ferides:

  • Secció o ruptura de la pell provocada per un traumatisme
  • Pot afectar estructures subjacents com músculs, tendons, ossos, vasos, òrgans, etc.
  • Classificació segons la causa:
  • Incisa: produïda per elements tallants
  • Punxant: produïda per punxons, agulles, etc.
  • Abrasió o rascada
  • Laceració: esquinçament de teixits i vores irregulars
  • Avulsió (en penjoll): ferida tallant amb una porció de teixit penjant
  • Perforació: causades per arma de foc
  • Gravetat depèn de la profunditat, extensió, localització, afectació d’òrgans interns i presència de cossos estranys o infecció
• Ferides lleus:

  • Poca extensió i profunditat, no afecta estructures internes, no infectada, sense cossos estranys
  • Tractament:
  • Rentar-se les mans amb aigua i sabó (guants)
  • Detenir l’hemorràgia si n’hi ha
  • Netejar la ferida amb aigua i sabó, de dins cap enfora
  • Assecar la ferida sense friccionar, comprimint per controlar el sagnat
  • Aplicar un antisèptic no colorant (clorhexidina)
  • Si cal sutura, si la ferida es manté neta, deixar-la descoberta
• Ferides greus:

  • No compleixen els requisits de les ferides lleus
  • Tractament:
  • Avaluar la situació general
  • Detenir l’hemorràgia
  • Cobrir la ferida amb un apòsit estèril
  • Evacuar el pacient en la posició adequada, controlant les constants vitals
  • No extreure cossos estranys allotjats
• Embenats:

  • Aplicació d’una banda continua de material teixit a alguna part del cos amb finalitat terapèutica
  • Tipus:
  • Circular
  • Circular oblic
  • Creuat o en vuit
  • Recurrent