Una estructura quadriculada

• Rituals abans de construir una ciutat

  1. Prendre els auguris per saber si els déus eren favorables

  2. Un sacerdot traçava un solc amb una arada marcant els límits previstos per a la nova ciutat excepte les futures portes

  3. Aquest solc assenyalava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, sobre el qual es construirien les muralles
• Estructura de la ciutat romana


  • Dos carrers principals en creu orientats en direcció est-oest (Decumanus Maximus) i nordsud (Cardo Maximus)
  • Quadrícula resultant de la intersecció dels cardines i decumani
  • Fòrum, una gran plaça situada normalment al mig de la ciutat, a l'encreuament del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus
  • Muralles, normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals
• Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes
• El recinte no forma un quadrat perfecte, sinó que s'adapta a les condicions del terreny, de la mateixa manera que la distribució interna i les edificacions s'adapten als accidents topogràfics (desnivells, rius) o a peculiaritats locals
• Característiques dels carrers

  • Calçada empedrada i voreres bastant altes
  • Fileres de blocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre que els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer
• Hi havia un sistema complet de clavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers
• Les canalitzacions, cobertes amb llosses planes o amb un arc de mig punt, recollien les aigües residuals dels carrers, a través de forats fets als costats de les calçades, o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desguassaven en els rius o camps propers