Edificis públics

• Edificis públics construïts pels notables més rics de les ciutats provincials

  • Temples
  • Basíliques
  • Teatres
  • Amfiteatres
  • Circs
  • Termes
• Notables més rics de les ciutats provincials

  Pertanyents a l'ordo decurionum
• Notables més rics construïen edificis públics

  Per aconseguir prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i tenir el poble content
• Notables més rics construïen edificis públics

  La ciutat els ho agraïa amb honors - una estàtua, una inscripció o un càrrec important
• Notables més rics construïen edificis públics

  També organitzaven i pagaven els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven
• Teatre romà


  • Al començament eren de fusta i desmuntables
  • A partir del s. I a. C. es van començar a construir de pedra segons els models grecs
  • Es dividia en tres parts: graderia (cavea), orchestra, i construccions de l'escenari (scaena)
• Amfiteatre

  • Edifici oval on s'oferien espectacles violents
  • Consta de tres parts: pista o arena, soterrani o fossae, i graderia o cavea
• Espectacles a l'amfiteatre

  • Lluites de gladiadors
  • Venationes (espectacles amb animals)
  • Naumachiae (representacions de combats navals)
  • Execucions
• Circ romà

  • Edifici de forma allargada i rectangular, amb els costats menors corbats
  • Pista (arena) dividida per un terraplè allargat al mig (spina)
  • Graderia (cavea) al voltant de l'arena, sostinguda per arcs i voltes
  • Cotxeres (carceres) a un extrem de la pista on sortien els carros a córrer
• Curses de carros al circ

  • Carros de dos cavalls (bigae)
  • Carros de quatre cavalls (quadrigae)
  • Cada carro pertanyia a un equip (factio) que aportava els carros, els cavalls i els aurigues
• Els aurigues venien de les classes més baixes, però molts esdevenien ídols de les masses i s'enriquien extraordinàriament
• L'alternança entre banys calents i freds era aconsellada sovint pels metges grecs
• Els romans van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització
• Origen de les termes

  • Es remunta al món grec, als banys públics i als gimnasis, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici
  • Entre els grecs el vessant principal era la preparació física i el bany tan sols el seu colofó
  • Els romans van capgirar les prioritats, de manera que el bany va convertir-se en l'activitat central i l'esport va quedar només com un preliminar opcional
• Hipocaust

  • Sistema de calefacció que va substituir els brasers primitius i que constitueix la base de l'edifici termal
  • Sembla provenir de l'arquitectura grega, però va ser dut a la perfecció pels romans
• Apodyterium

  Primera sala del recorregut per les termes, on hom es despullava i desava la roba
• Palestra

  Pista a l'aire lliure més o menys gran coberta d'arena i voltada de porxos, on es feien activitats físiques
• Recorregut per les termes

  1. Apodyterium

  2. Palestra

  3. Tepidarium

  4. Caldarium

  5. Frigidarium
• Tepidarium

  Sala on hom es podia remullar amb aigua tèbia o asseure's en un banc per acostumar el cos a la calor
• Caldarium

  Sala principal, amb almenys una banyera amb graons i una pica d'aigua freda, on s'utilitzava l'estrígil per netejar-se
• Laconicum/Sudatorium

  Cambra de petites dimensions, generalment circular, per a saunes seques o humides
• Frigidarium

  Banys freds, amb una o diverses banyeres
• Natatio

  Piscina a l'aire lliure per practicar la natació
• Forica

  Latrines públiques, amb bancs col·lectius i canals per evacuar les deposicions i rentar-se
• Sistema de calefacció

  1. Forn escalfa l'aigua de les calderes

  2. Aire calent circula per l'hipocaust i les parets

  3. Aire calent escalfa primer el caldarium i després el tepidarium
• Termes a la península

  • Badalona (Baetulo)
  • Caldes de Montbui (Aquae-Calidae)
  • Caldes de Malavella (Aquis Voconis)
  • Sant Boi de Llobregat