Global

• Psicologia evolutiva:

  Autor = Piaget

  Estudia l'evolució de l'infant, perquè aquests tenen diferents esquemes de pensaments depèn de l'etapa del seu creixement.
• Heteronomia (0 - 6 anys):

  Tot el que diguin els adults és allò que està bé. Aquí influeix la por, és a dir, no obeir = conseqüències negatives/càstig
• Reversibilitat (6 - 11 anys):

  Aquí s'aplica la reversibilitat, és a dir, es descobreix que les coses són reversibles. Això permet l'esquema de la igualtat, que permet tractar "de tu a tu", poden pactar.
• • Utilitarisme: per ser feliç hem de ser útils
  • Teleologia: el sentit de les accions ve de la finalitat
  • Conseqüencialisme: el bé ha de ser avaluat per les conseqüències
  • Prudencial: cal ser prudent per ser feliç
  • Agregativa: es pot fer càlculs dels plaers i finalitats de les teves accions.
• Utilitarisme:

  Autor = Mill

  • Principi d'utilitat: el que promou la felicitat, el que ens genera plaer, és mental i intel·lectual. Hem d'actuar segons allò que faci feliç al col·lectiu i a mi.
• Utilitarisme:

  Autor = Mill

  Principi de la major felicitat: fer feliç al nombre més gran de persones possible.
• Utilitarisme:

  Autor = Mill

  Principi del dany: llibertat per actuar a condició que no perjudiqui els altres. No és lícit perjudicar a ningú per la pròpia felicitat.
• L'ètica del deure o formalisme:

  Autor = Kant

  L'acció moral està basada en el deure;

  • Contrari al deure: posant normes arbitràries
  • Conforme al deure: posar normes en funció d'una por
  • Pel deure: posar normes universals establertes per tu, que no perjudiquin a ningú.
• El Contracte social:

  Autor = Hobbes

  • Estat de natura: tothom torna a un estat primitiu, i tothom fa el que vol en benefici propi. Estat de guerra on no hi ha governs.
• El Contracte social:

  Autor = Hobbes

  • Pacte: tothom renuncia als seus drets, i una sola persona decideix tot
• El Contracte social:

  Autor = Hobbes

  • Forma de govern: Absolutisme, una sola persona concentra tot el poder (irrevesible)
• El Contracte social:

  Autor = Locke

  • Estat de natura: No estan en guerra, i tothom té drets, llibertat, igualtat i dret a la propietat, però estan tan ocupats treballant que no poden fer ús dels seus drets.
• El Contracte social:

  Autor = Locke

  • Pacte: les persones renuncien algun dret per conservar els altres
• El Contracte social:

  Autor = Locke

  • Forma de govern: Parlamentarisme, és un govern amb el qual es fa un pacte, si el govern fa sobre ús del seu poder, o no respecta els drets dels ciutadans, aquest canvia.
• El Contracte social:

  Autor = Rousseau

  • Estat de natura: l'ésser humà és bo, "el bon humà", és empàtic i a l'estar sol no pot fer mal a ningú.ç
• El Contracte social:

  Autor = Rousseau

  • Pacte: Les persones s'ajunten per sobreviure i el pacte és de tots amb tots.
• El Contracte social:

  Autor = Rousseau

  • Forma de govern: Democràcia, tothom és igual, ningú queda per sobre.
• El Contracte social:

  Els 3 autors defensen que és més important la persona que l'estat, creuen en el contracte, el contracte és quan les persones acorden per formar un estat.
• • Creació:

  Passos per a la creació:

  1. Descoberta d’alguna cosa interessant (descoberta que posant molsa en una ferida aquesta no s’infecta)
  2. Comunicació: comunicar i escriure la teva descoberta, exposar-ho a la societat per al bé comú.
  3. Institucionalització: convertir en una institució = pauta de comportament fixat per la cultura (establir un patró o metodologia per obtenir el que es vol obtenir)

  Reïficació: pauta es queda fixada perquè ningú la canviï, s’oblida el seu origen, per tant, no pots imaginar com canviar-la. Reïficació = res (= vol dir cosa) Si vols dir res has de dir cap cosa.
• Continguts de la cultura:

  • Institucions: Algunes institucions que no són obligatòries, són pautes que molta gent segueix, però que no són obligatòries. (El Batxillerat). Sí que hi ha altres institucions que sí que són obligatòries i a més si no les compleixes tenen castics. (Les lleis)
• Continguts de la cultura:

  • Idees: Un exemple seria que en una boda la núvia vagi de blanc, això és una idea en la cultura. Hi ha idees establertes que la gent ‘’ha de dir’’ per a encaixar i no fer el ridícul, com dir que la terra és rodona, potser no ho has vist, però ho creus sense pensar-hi (Si tothom ho diu, és veritat, no em fa falta investigar-ho). Els prejudicis formen part del concepte d’idea.
• Continguts de la cultura:

  • Tècniques: són procediments per aconseguir modificar algun element de la natura (com fer un ou ferrat, com guardar l’aigua…), són continguts immaterials/procediments. “El saber fer’’ més que 
• Continguts de la cultura:

  • Materials: La cultura es defineix (en part) pels materials que produeix, són el reflex d’una cultura. D'algunes cultures inclòs només coneixem els seus materials (prehistòriques).
• Transmissió, tradició:

  Socialització: procés en el qual una persona s’integra en una cultura.

  • Socialització primària: s'esdevé els primers anys de vida i és molt intensa, els primers anys de vida ho aprens tot.
  • Socialització secundària: canvis continus en la societat (avenços…) que suposen nous coneixements 
• El temps;

  Hi ha dos tipus:

  • T. Aritmètic: El temps aritmètic és una simplificació del temps, no ten en compte el que ha passat, sinó que només se centra en el qual ha durat.
  • T. Humà (biològic, social, psicològic):  Hi ha tres factors que condicionen el pas del ritme del temps.
• El temps humà;

  Es divideix en tres tipus:

  • Ritme biològic
  • Ritme social
  • Ritme/temps psicològic
• El temps humà;

  • RITME BIOLÒGIC: Dos ritmes diferents, ritme estiu i ritme hivern. El ritme hivern és un ritme molt més tranquil, molt més calmat. Com menys llum solar més tranquil·litat. L’estiu que té bastant més llum solar, és un ritme més mogut.

  1. Ritme circadiari: és el ritme de les hores del dia (24h). En les 4:00 i les 16:00 tenim els dos moments més de baixada, en canvi, en les 10:00 i les 22:00 tenim els moments més exagerats, amb més ritme.
• El temps humà;

  • RITME SOCIAL: Hi ha dos tipus de temps, el temps de treball i el temps de descans. Gran part de la societat es mou a partir d’aquests temps. Ja que tothom o treballa o estudia i té més o menys les mateixes vacances.
• El temps humà;

  • RITME/TEMPS PSICOLÒGIC: Tens la sensació que el temps passa més lent quan t’avorreixes, i la sensació que passa més de pressa quan t'ho passes bé. Ja que el temps és elàsticc.

   
• Passat, present, futur:

  No, ja que el temps no existeix. El rellotge d’agulles realment només senyala un espai, no un temps, ja que l’agulla esta en diferents posicions. Passa el mateix amb els rellotges digitals.
• Passat, present, futur:

  • PASSAT: Del passat queden guardats els records, que queden guardats en la memòria.
  • PRESENT: En el present s’utilitza la consciència, ja que la conciencia crea el present. Perquè ets conscient del que està passant en un moment exacte. Ex: Si no ets conscient del que està passant no existeix realment el que està passant.
  • FUTUR: Per a plantejar-te el futur, s’utilitza la imaginació. Perquè permet programar esdeveniments que vols que passin.
• El temps és una cosa humana, ja que per a un objecte el temps no és important.

  El passat és un temps que està tancat, és a dir un temps que ja no es pot canviar, tot això que ens dona recursos.

  El present serià el punt en el qual s'està tancant la cremallera. Aquest moment és decisiu, ja que decideixes quin repte vols solucionar (tancar).

  En canvi, el futur està obert, aquest futur et presenta reptes que vols resoldre per a tancar la “cremallera del temps”.
• La veritat té 5 definicions:

  • Autoritat: La veritat és el que diu l’autoritat; quan un expert ens parla del tema nosaltres ho percebem com la veritat. De vegades algunes persones volen tindre raó, no perquè siguin experts, sinó perquè tenen poder. Si la persona que ho diu té una autoritat que es basa en el coneixement és veritat. Però si una persona amb autoritat diu per exemple que tinc 4 anys, no és veritat per molt poder que tingui.
• La veritat té 5 definicions:

  • Correspondència: vol dir que dues coses estan connectades, o sigui en aquest cas vol dir que una cosa és veritat quan la teoria es correspon als fets. Exemple: avui plou- ha de ploure aquell dia, si no no és veritat.

  Definició= Alguna cosa de caràcter lingüístic que ha de correspondre amb els fets, amb el que ha passat, el que passa o el que passarà.

  Veritat segons el mètode hipotètic-deductiu.
• La veritat té 5 definicions:

  • Coherència: És la veritat segons el mètode deductiu. Definició= Una cosa és veritat si una afirmació és correcte segons una altra afirmació correcta. Exemple: Tinc un cotxe i una bicicleta, agafaré la bicicleta.
• La veritat té 5 definicions:

  • Pragmatisme: Una cosa és veritat si funciona, una cosa és veritat si aquesta produeix els afectes desitjats.
• La veritat té 5 definicions:

  • Consens: Una cosa és veritat si ens hem ficat tots d'acord de què sigui veritat
• El mètode hipotètic-deductiu:

  És el mètode típic de la ciència experimental (ciències empíriques), aquest mètode té 5 passos. 
• Mètode hipotètic-deductiu (1 i 2):

  • Descoberta d’un problema: Vol dir que tenim una teoria i que en algun moment donat aquest no funciona.
  • Ens inventem una hipòtesi: inventem una possible explicació. HIPÒTESI= explicació pendent de comprovar (possible explicació)
•  Mètode hipotètic-deductiu:

  • Deducció de les conseqüències de la hipòtesi: 
  • Contrastació: És comparar el que has dit que passaria amb el que passa. Ara poden passar dues coses.

  1. Verificació (els fets són tal com ho havies dit) = HIPÒTESI ÉS BONA
  2. Falsació (No he passat el que deies que anava a passar) = HIPÒTESI NO ÉS BONA

  • Confirmació: (provisional), pot aparèixer una hipòtesi que destrueixi la teva, la verificació sempre serà provisional, ja que no pots confirmar una cosa totalment.